Toro salvatge

Toro salvatge

Raging Bull
Fitxa
Direcció	Martin Scorsese
Protagonistes	Joe Pesci Robert De Niro Cathy Moriarty Frank Vincent Nicholas Colasanto Frank Adonis John Turturro Martin Scorsese Theresa Saldana Charles Scorsese Michael Badalucco
Producció	Robert Chartoff i Irwin Winkler
Guió	Paul Schrader i Mardik Martin
Música	Pietro Mascagni
Fotografia	Michael Chapman
Muntatge	Thelma Schoonmaker
Productora	United Artists
Distribuïdor	United Artists i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	1980
Durada	124 min i 129 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Rodatge	Nova York i Los Angeles
Color	en blanc i negre
Descripció
Basat en	Raging Bull: My Story (en)
Gènere	cinema biogràfic, drama, pel·lícula basada en un llibre i pel·lícula de boxa
Tema	boxa
Lloc de la narració	àrea metropolitana de Miami, Nova York, Michigan i Miami
Època d'ambientació	1944 i 1945
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor actriu secundària (1981) Oscar al millor actor secundari (1981) Oscar al millor actor (1981) Oscar a la millor direcció (1981) Oscar a la millor fotografia (1981) Oscar al millor muntatge (1981) Oscar a la millor pel·lícula (1981) Oscar al millor so (1981)
Premis	Oscar al millor actor (1979) Oscar al millor muntatge (1979) National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades

Toro Salvatge (títol original en anglès: Raging Bull) és una pel·lícula de drama esportiu biogràfic estatunidenca dirigida per Martin Scorsese i protagonitzada per Robert De Niro, Joe Pesci, Cathy Moriarty, Nicholas Colasanto, Theresa Saldana i Frank Vincent. La pel·lícula és una adaptació de les memòries de 1970 de l'antic campió de boxa de pes mitjà Jake LaMotta Raging Bull: My Story. La pel·lícula segueix la carrera de LaMotta, interpretat per De Niro, la seva ascensió i caiguda dins de l'escenari de la boxa, així com la seva vida personal convulsa, marcada per la ràbia i la gelosia. Va ser doblada al català.^[1]

Scorsese inicialment es va mostrar reticent a desenvolupar el projecte, tot i que finalment va arribar a relacionar-se amb la història de LaMotta. Paul Schrader va reescriure el primer guió de Mardik Martin, i Scorsese i De Niro junts van fer contribucions no acreditades després. Pesci era un actor desconegut abans de la pel·lícula, igual que Moriarty, a qui Pesci va suggerir per al seu paper. Durant el rodatge, cadascuna de les escenes de boxa va ser coreografiada per a un estil visual específic i De Niro es va engreixar aproximadament 27 kg per retratar a LaMotta en els seus últims anys a la boxa.

Raging Bull es va estrenar a Nova York el 14 de novembre de 1980 i es va estrenar als cinemes el 19 de desembre de 1980. La pel·lícula va tenir una taquilla tèbia de 23,4 milions de dòlars contra els 18 milions de pressupost. La pel·lícula va rebre crítiques mixtes quan es va estrenar; mentre que l'actuació de De Niro i el muntatge van ser àmpliament aclamats, va obtenir crítiques pel seu contingut violent. Malgrat les crítiques diverses, la pel·lícula va ser nominada a vuit premis de l'Acadèmia als 53è premis de l'Acadèmia (empat amb The Elephant Man com a pel·lícula més nominada de la cerimònia), incloent-hi Millor pel·lícula i Millor director, i en va guanyar dos: Millor actor per De Niro (el seu segon Oscar) i Millor Muntatge.

Després del seu llançament, Raging Bull va obtenir grans elogis de la crítica i ara es considera una de les millors pel·lícules que s'han fet mai. El 1990, es va convertir en la primera pel·lícula seleccionada en el seu primer any d'elegibilitat per a la preservació al National Film Registry dels Estats Units per la Biblioteca del Congrés com a "cultural, històricament o estèticament significativa",^[2][3] i l'⁣American Film Institute la va classificar com la quarta pel·lícula nord-americana més gran de tots els temps.